YO CREO ¿YO CREO?
Jo crec crec
crec?
Inútilment vaig esperar la mort de la groga holoutúria
que los marineros de Salgari pescaban sin escafandra ni
batíscafo sin otro auxilio que el brou d’alga marcida
pero antes hubiera muerto yo ahogado
dormien els llums tous de Shangai
i la noia rosa no es treia les calces humides
-no tenía cor ni cos el corb
fugia cap a l’Orient Blavós-
cal fer prosa fantástica
los marineros mestizos olían a morralla
però els cavallers txecs olían a esencia
vermella de la més turca Turquía del més Oriental orient
¡vienen las hordas tártaras de Almería!
Clamaba Heribert Spencer a l’agora de la Bruchstrasse
Yo creo ¿yo creo?
Jo crec crec
crec?
Estimava la mort quotidiana del drapaire
a la pell de conill!
era la resistencia lingüística dúna raça
somos los mejores
los mestizos somos los mejores
tenim dues llengües
tenim dos arguments d’exili
dos posibilidades de silencio
pero no queden mars de Salgari
solament
mars de runes
mars d’estel de portaavions
mares de mierda
Yo creo ¿yo creo?
Jo crec crec
crec?
Els agitadors d’aspirines d’embutxaquen el vent
Manuel Vázquez Montalbán, dl libro"Praga"
No hay comentarios:
Publicar un comentario